Retour au sommaire
Batalla de Cardadeu/Llinars
La situació del 7è. cos francès, a la matinada del 16 de desembre, era força critica. Tenia sobra la seva reraguarda les tropes de Lazán i Clarós. En font, les de Vives i Réding i sobre la seva esquerra, els miquelets de Milans. El nombre de forces espanyoles és polèmic, de 8.000 a 15.0009, sense comptar el 3.320 homes de Milans que podien caure sobre el seu flanc esquerra. Pel seu costat, els soldats francesos només disposaven de cartutxos per una hora de combat, i la galeta distribuïda a la sortida de la Bisbal, esgotada. L'única opció valida, era guanyar, obrir-se pas
o sucumbir.
Conscient de la situació, Saint-Cyr forma tot el seu cos amb una sola columna i adverteix al general Pino, que marxava a l'avantguarda, que no desplegués cap batalló, perquè era necessari atacar a l'enemic de front, amb columna d'atac i, trencar el centre del dispositiu espanyol, amb
rapidesa i que no tinguessin temps de reaccionar.
Vives desplega la seva divisió en dos línies, sobre un tossal cobert de pins, a un quilòmetre a l'est de Cardedeu, que als seus peus corre el torrent de Fou, que desemboca a la riera de Mogent. De les set peces d'artilleria que disposava, cinc les col·loca a la seva dreta, per batre el camí de Llinars i les altres dos a la seva esquerra, per suportar als miquelets de Vic, que ocupaven aquesta posició. La divisió de Réding, que arribà poc desprès pel camí de la Roca, és situa a la dreta, al llarg de la riera de Mogent, formant martell amb les tropes de Vives.
La brigada Mazuchelli, que marxava en avantguarda de la divisió Pino, sense obeir les ordres de Saint-Cyr, desplega els seus batallons a l'esquerra del camí, sent atacats ràpidament pel flanc per Réding, sobretot pels hússars espanyols del coronel Ibarrola, que desorganitza el 2n. lleuger italià, capturant alguns presoners. Saint-Cyr reacciona ràpidament atacant l'ala dreta de Réding amb la divisió Souham, al mateix temps que dos batallons de la brigada Fontane ataquen l'ala esquerra espanyola, defensada pels miquelets de Vic. D'aquesta manera Vives es veu atacat pels dos flanc, cosa que, en enviar reforços, debilita el seu centre, que és atacat en massa per la resta de la divisió Pino i tota la cavalleria del 7è cos - Caçadors reals italians, Dragons Napoleó i el 24è.de dragons francesos.
L'efecte que el potent i fulminant atac causa sobre el centre de la línia espanyola, fa que s'ensorri, provocant la fugida en desbandada dels soldats espanyols, restant uns 1.500 homes presoners, entre ells el brigadier Gamboa, cinc peces d'artilleria, de les set inicials i, dues banderes.
El propi Vives, amb la retirada cap a Barcelona tallada, fuig per les muntanyes cap a Mataró, i embarcat en la fragata anglesa "Grampian" el transporta fins a la desembocadura del Llobregat. El general Réding evità caure presoner gràcies a la velocitat del seu cavall, i a l'altura de Montmeló aconseguir reunir una part dels espanyols dispersos i pot retirar-se fins a Sant Cugat del Vallès i des d'allà anar a Molins de Rei, per reunir-se amb les tropes de Caldagués, refugiades darrera la
línia del Llobregat.
La batalla durà una hora i les baixes franceses foren d'unes cinc-centes, segons fons del propi Saint-Cyr. Les forces de Milans, a pesar de la seva proximitat, no entraren en combat, i es retiraren cap Arenys de Mar. Les de Lazán, que seguien la reraguarda del 7è. cos, arriben el dia 17 a Sant Celoni, on capturen algun endarrerit, però son rebutjats pels batallons de Chabot, que protegia la reraguarda, i finalment optaren per tornar cap a Girona. La divisió Pino passa la nit a Ripollet; la de Souham a Caldes de Montbui i, Saint-Cyr amb el seu quarter general a Mollet.
El 17 de desembre, pel matí, el 7è. cos de Saint-Cyr, arriba a Barcelona, estableix contacte amb la guarnició francesa i així trenca el bloqueig de la ciutat.
Retour au sommaire
Accueil 