Retour au sommaire
Saint-Cyr deixa encarregat a Duhesme el govern de la ciutat de Barcelona i estableix el seu
quarter general a Sant Andreu del Palomar. Durant els dies 18 i 19 de desembre de 1808, fa
descansar a les seves tropes i son proveïdes de queviures i munició, El 20 decideix atacar de nou
a les tropes espanyoles, que sota el comandament de Réding, s'han reagrupat en la línia del
Llobregat, amb la seva ala esquerra a Pallejà, el centre en el pont de Molins de Rei i els turons de
Sant Vicenç; i la seva ala dreta, en les de Santa Coloma i Llors; i vigilant els guals de Sant Feliu i
Sant Joan Despí.
Réding disposava de les tropes que el comte de Caldagués havia retirat del bloqueig de Barcelona
(12.000 homes) i dels supervivents de la batalla de Cardedeu (6.000 homes), amb un total de
18.000 homes i nombrosa artilleria, molta de gros calibre.
Saint-Cyr no dona temps a completar la reorganització de les tropes enemigues i disposà atacarles
el dia següent amb les divisions Souham, Chabot, Pino i Chabrán. Desplegades a la riba
esquerra del Llobregat, amb la seva dreta a Molins de Rei, el centre i el quarter general a Sant
Feliu i l'esquerra a Cornellà.
Réding esperava l'atac de Saint-Cyr i dubtava de poder resistir, en conseqüència reuní en consell
de guerra als seus principals oficials per discutir si seria millor retirar-se fins a la posició de l'Ordal
o inclòs fins a Tarragona, la majoria s'inclinaren per aquesta ultima opció; però Réding no es
decideix a començar la retirada sense consultar amb el general Vives, situat a Vilafranca del
Penedès. Vives contesta "que si no pot defensar el Llobregat, es retiri al Ordal", rebuda a la
matinada del 21 quant Saint-Cyr havia començat el moviment de les seves tropes i Réding havia
perdut la llibertat de maniobra.
Les forces espanyoles esperaven l'atac principal pel pont de Molins de Rei, però Saint-Cyr situa la
divisió Chabrán amb les ordres de simular tal atac, perquè a la matinada la divisió Pino travessa el
Llobregat pel gual de Sant Feliu i la divisió Souham el passa pel de Sant Joan Despí. A
continuació la brigada Fontane de la divisió Pino pren posició a les altures de Llors i Santa
Coloma, per servir de pivot a la maniobra de flanqueig de la dreta espanyola, que fan d’un mode
successiu la brigada Mazuchelli, de la mateixa divisió italiana, i les divisions Souham i Chabot,
aquesta última en l'extrem esquerra.
Quan el general Réding comprèn les vertaderes intencions dels francesos, el seu flanc esquerra i,
inclòs la seva reraguarda és trobaven desbordades. Els esforços per canviar el seu front cap el
sud, foren inútils, doncs l'avenç insostenible francès empenyia la seva ala dreta sobre el seu
centre i aquest sobre l'esquerra. Si en aquells moments la divisió Chabrán hagués atacat
enèrgicament el pont, seguint les ordres de Saint-Cyr, la majoria de l'exèrcit espanyol hauria segut
destruït. Els espanyols vista perillar la seva línia de retirada cap a Tarragona, és declaren en fuga
per l'únic camí possible, el de Corbera de Llobregat, perseguits per la cavalleria francesa.
A les 10 del matí arriba el general Vives i, és testimoni de la derrota del seu exèrcit i queda
envoltat per la desbandada general.
Durant 15 hores les forces franceses persegueixen als espanyols. La divisió Chabrán pel camí
d'Igualada fins a Martorell. Chabot fins a Sant Sadurní de Noia i la resta del 7è exèrcit pren la
11
direcció de Tarragona. A Vilafranca del Penedès, Saint-Cyr estableix els seu quarter general.
Souham no para fins al Vendrell i, la divisió Pino, pel camí de la costa, fins a Sitges i Vilanova.
La persecució francesa reporta la captura de 1.200 presoners i, entre ells al general comte de
Caldagués, els coronels Silva, Desvalls i Donavan i, tota l'artilleria espanyola (50 peces, moltes de
gros calibre). El brigadier La Serna mor a Tarragona a resultes de les ferides rebudes a la batalla.
A Vilafranca del Penedès foren presses grans quantitats d'armes i munició.
En tenir noticia de la derrota de Molins de Rei, tant propera a la de Cardedeu, és produeixen greus
aldarulls en varies poblacions catalanes, sobre tot a Lleida i a Tarragona. A Tarragona, els
amotinats exigeixen i obtenen la destitució del general Vives del comandament de l'exèrcit del
Principat. Substituït pel general Réding, aconsegueix calmar els ànims i comença a reorganitzar
les tropes que poc a poc arriben a Tarragona.
El 24 de desembre de 1808, els ànims a Tarragona és tornen a esvalotar per la presencia d'un
parlamentari francès, doncs és creia que demanava la capitulació de la plaça, torna la calma en
assabentar-se que proposava un canvi de presoners. Réding pogué continuar la reorganització de
les seves forces. Però la Junta Superior de Catalunya es trasllada a Tortosa, en precaució d'un
setge a Tarragona.
Retour au sommaire
Accueil 
(même si qq mots ressemble au français, cé de l'espagnol, du portugais ou de l'italien?)